Tagged: Odnoklassniki

Odnoklassniki, a l’ombra de la xarxa líder

L’accès a Internet a Rússia ha augmentat amb els anys i, com a conseqüència, l’ús de les xarxes socials. Odnoklassniki és una de les xarxes més populars a Rússia i als països de l’est d’Europa. Té una presència molt forta a països com Moldàvia, Armenia i Georgia. La majoria dels usuaris utilitzen aquesta xarxa social durant 25 minuts al dia de mitjana i el públic més actiu a Odnoklassniki té entre 25 i 35 anys, tot i que la traducció del nom de la xarxa social és “companys de classe”. Hi ha un nombre major de comptes registrades que actives ja que quan un introdueix el seu nom, el compte necessita ser validat amb el número de telèfon de l’usuari per poder utilitzar tots els serveis que ofereix la xarxa social. És per aquest motiu, que hi ha molts comptes buits i que, tot i que el nombre de persones registrades és molt elevat – no estaria tan allunyat de VKontakte- les persones que guadeixen d’aquesta eina passen poc temps utilitzant-la de manera exclusiva.

Odnoklassniki comporta una despesa per l’usuari que vol fer servir la xarxa amb total llibertat. La xarxa social russa permet pujar fins a 10 fotografies de manera gratuïta i, per cada 20 fotografies addicionals que es pugin a un perfil, s’han de pagar $4. Entre la publicitat i els ingressos obtinguts de la recaptació de les persones registrades, Odnoklassniki és, actualment, una de les xarxes socials més consolidades i amb una millor previsió de futur.

Imagen

Imatge extreta de la Wikipedia

Qui guanya?

Odnoklassniki, que ha estat sempre lluitant amb VKontakte pel lideratge, ha perdut posicions amb el temps. L’interfaç d’aquesta xarxa és exlusivament en rus i comporta un problema quan un vol crear-se un perfil i no domina aquesta llengua. Podríem dir que, respecte VKontakte, s’ha quedat enrere ja que la líder russa està disponible també en anglès. Hi ha una petita devallada dels usuaris d’Odnoklassniki entre 2011 i 2012, ja que tant Facebook com Twitter han augmentat considerablement el seu nombre d’usuaris i VKontakte tampoc s’ha quedat enrere.

Anuncis

Ghedin: “Tots aquests serveis són propietat de les grans empreses d’internet que controlen tot el mercat rus”

Guido Ghedin és l’editor de Digital in the round, una plataforma formada per joves de l’àmbit de la comunicació que expliquen i reflexionen sobre com les noves tecnologies i les xarxes socials creixen a poc a poc als països en vies de desenvolupament, com per exemple els de l’Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia països euroasiàtics.

Hem observat que per crear un compte a VKontakte i a Odnoklassniki hi ha moltes restriccions. Per exemple, et demanen el número de telèfon. T’imagines el per què?

En la meva opinió això és perquè aquestes plataformes estan associades. El mateix passa amb Mixi, que des del 2004 al 2012 era la xarxa social més popular del Japó, però que només estava dirigida a gent d’allà i per tant, només et podies crear un compte si disposaves d’un número japonès.

A banda d’això, VK i OK van ser creades l’any 2006, -només dos anys més tard que Facebook-  en un país fortament aïllat digitalment i difícil de controlar com és Rússia. De fet, durant aquests anys, les dues xarxes socials han hagut de lluitar contra spam, virus i continguts il·legals (que encara es poden trobar fàcilment) a través d’estrictes polítiques: Vkontakcte tenia una política d’accés només per invitació mentre que per accedir a Odnoklassniki havies de pagar una quota fa uns anys.

S’ha de dir que tots aquests serveis són propietat de les grans empreses d’internet que controlen tot el mercat rus, que per altra banda és un sistema per aconseguir més dades dels usuaris.

Així que jo diria que és per una combinació de dos factors: la peculiaritat de l’escenari digital rus i la necessitat de control. Tot i que s’ha de dir que les coses estan canviant paulatinament: Vkontakte va llençar la seva versió internacional amb el domini vk.com, amb la qual intenten obrir-se a audiències occidentals.

Què creu que les fa diferents de Facebook i Twitter? Per què els russos i els països ex-soviètics prefereixen majoritàriament Vkontakte (o bé Odnoklassniki)?

Bàsicament per l’idioma. La majoria dels usuaris del que s’anomena Runet (Internet en ciríl·lic) encara fan servir VK i OK, perquè ells realment no necessiten sortir a fora del seu ambient, les seves connexions estan allà. Aquesta és la raó principal que explica perquè VK i OK han crescut tant i han guanyat milions d’usuaris durant els últims anys –també perquè Google té una baixa penetració a Rússia, sent Yandex, la major eina per a buscar. També Vkontakte té un nombre força gran de comunitats que abracen molts temes diferents, fins i tot té una secció de vídeos que ofereix una varietat molt àmplia de continguts –tant legal com il·legal. Aquestes són només unes quantes raons que fan que els usuaris de VK es mantinguin força actius.

Facebook té actualment uns 7.5M a Rússia, i tots ells parlen com a mínim una mica d’anglès i/o han viscut uns anys fora del país i tenen connexions o amistat amb gent de fora del país. Sobretot es concentren a l’est del país. El mateix passa amb Twitter, que l’utilitzen menys persones, però sobretot de les àrees de Sant Petersburg i Moscou. VK s’utilitza per tot el país, però en canvi OK té una penetració més forta fora de les regions de St. Petersburg i la capital del país.

He llegit en alguns blogs i pàgines web que els usuaris de parla russa (establerts a Rússia) poden triar el seu perfil a VKontakte. La versió russa té dos extres: una versió soviètica i una altra pre-revolucionària. Aquests inclouen algunes paraules com “telegrama” per “missatges” i “camarades” per “amics”. Però això no és tot. Els missatges privats tenen el segell de “passed server censorhip”. El pre-revolucionari utilitza caràcters del rus antic en la seva ortografia. Les dues versions són totalment gratuïtes.  

No ho conec massa això. Però pel que dius no m’estrenyaria. Molts dissidents escriuren blogs oberts al LiveJournal i des que internet s’està fent tant gran i globalment connectat és impossible controlar-ne les converses. Això mateixa també passa (en menor mesura) a la Xina. Tot i que la censura allà és una mica més forta.

Per aquest motiu, els anuncis són una font d’ingressos –sinó la principal- per a VK. Una versió sense anuncis i lliure de qualsevol tipus de propaganda em sembla poc viable per a ells, perquè sinó no en faran diners.

El jove editor de Digital in the round Guido Ghedin.

El jove editor de Digital in the round Guido Ghedin. Imatge cedida per Guido Ghedin.