Category: Xarxes

Odnoklassniki, a l’ombra de la xarxa líder

L’accès a Internet a Rússia ha augmentat amb els anys i, com a conseqüència, l’ús de les xarxes socials. Odnoklassniki és una de les xarxes més populars a Rússia i als països de l’est d’Europa. Té una presència molt forta a països com Moldàvia, Armenia i Georgia. La majoria dels usuaris utilitzen aquesta xarxa social durant 25 minuts al dia de mitjana i el públic més actiu a Odnoklassniki té entre 25 i 35 anys, tot i que la traducció del nom de la xarxa social és “companys de classe”. Hi ha un nombre major de comptes registrades que actives ja que quan un introdueix el seu nom, el compte necessita ser validat amb el número de telèfon de l’usuari per poder utilitzar tots els serveis que ofereix la xarxa social. És per aquest motiu, que hi ha molts comptes buits i que, tot i que el nombre de persones registrades és molt elevat – no estaria tan allunyat de VKontakte- les persones que guadeixen d’aquesta eina passen poc temps utilitzant-la de manera exclusiva.

Odnoklassniki comporta una despesa per l’usuari que vol fer servir la xarxa amb total llibertat. La xarxa social russa permet pujar fins a 10 fotografies de manera gratuïta i, per cada 20 fotografies addicionals que es pugin a un perfil, s’han de pagar $4. Entre la publicitat i els ingressos obtinguts de la recaptació de les persones registrades, Odnoklassniki és, actualment, una de les xarxes socials més consolidades i amb una millor previsió de futur.

Imagen

Imatge extreta de la Wikipedia

Qui guanya?

Odnoklassniki, que ha estat sempre lluitant amb VKontakte pel lideratge, ha perdut posicions amb el temps. L’interfaç d’aquesta xarxa és exlusivament en rus i comporta un problema quan un vol crear-se un perfil i no domina aquesta llengua. Podríem dir que, respecte VKontakte, s’ha quedat enrere ja que la líder russa està disponible també en anglès. Hi ha una petita devallada dels usuaris d’Odnoklassniki entre 2011 i 2012, ja que tant Facebook com Twitter han augmentat considerablement el seu nombre d’usuaris i VKontakte tampoc s’ha quedat enrere.

Anuncis

VKontakte amb lupa

En els darrers dies, la xarxa social russa Vkontakte s’ha fet força popular a occident per les recents notícies dels atemptats de Boston i per Djohar Tsarnaev, un dels responsables de l’atemptat. Tsarnaev, que disposava d’una pàgina en aquesta xarxa social, i on guardava informació personal ha passat ara a ser de domini públic i fins i tot s’ha pogut comprovar com els perfils falsos a altres xarxes socials com Twitter i Facebook es multiplicaven.

Però què és Vkontakte?

Es tracta d’una xarxa social força popular als països de parla russa com Rússia, Ucraïna, Kazakhstan, Moldàvia i Bielorrússia. Tot i això, cada vegada està agafant més protagonisme a occident gràcies al canvi de domini “.com”. Vkontakte té un perfil força similar a Facebook tot i que alguns usuaris consideren que VK és força més modern i estètic que no pas l’americà.

Com funciona?

La seva utilitat és força similar a Facebook, on els usuaris poden intercanviar missatges de manera pública o privada, compartir fotos, etiquetar, crear grups, esdeveniments i compartir àudio i vídeo. La xarxa social russa ofereix també poder veure pel·lícules des de la mateixa pàgina.

A finals del desembre passat VK tenia més de 195 milions de comptes registrats i segons el portal estadístic Alexa ocupava el 25è lloc de 500 –la segona web més visitada a Rússia. Només durant el mateix més aquesta xarxa social tenia aproximadament 43 milions d’usuaris connectats al dia.

Qui és el Mark Zuckerberg de VK?

Es diu Pavel Durov i va llençar la versió beta l’any 2006 just després d’haver-se graduat a la Universitat Estatal de Sant Petersburg. Primerament sota el domini .ru. Facebook i VK no són tan similars com sembla. A VK no hi podia accedir tothom. De fet, per obrir-se’n un compte s’havia de ser universitari i rebre una invitació d’algú que ja hi fos per tal de poder-hi accedir. Ara per ara, ja no hi ha tants requisits per ser membre d’aquesta comunitat social, però tot i així només ho pots fer si disposes d’un telèfon mòbil, ja que t’envien allà un codi de “seguretat” que has d’introduir a l’hora de registrar-t’hi.

Al febrer del 2007 però, ja hi havia més de 100.000 persones registrades i ja era considerada la segona xarxa social més utilitzada a Rússia. Uns mesos després, al mes de juliol, VK ja tenia fins a un milió d’usuaris actius i a l’abril del 2008, ja disposava de 10 milions. Arribant així a ser un rival en potència de l’altra xarxa social estrella en els països de parla russa, l’Odnoklassniki.

VK permet viatjar en el temps. T’imagines com?

Des de l’octubre de l’any passat Vkontakte té tres llengües oficials, l’anglès, el rus i l’ucraïnès. Tot i això, de manera no oficial hi ha traduccions a més de 70 llengües, entre elles l’espanyol. VK també té anuncis però només es veuen en rus o bé ucraïnès.

Ara bé, la curiositat no rau en aquestes característiques si no en les opcions que ofereix la tria de l’idioma rus. Els usuaris que triin aquest idioma podran també escollir entre dos extres més: una versió soviètica i la versió pre-revolucionària. Aquestes inclouen alguns termes propis de l’argot soviètic. Per exemple, els missatges passen a dir-se “telegrames” i els amics “camarades”. Els missatges privats en la versió soviètica conten el segell “ha passat la censura del servidor”. I la versió pre-revolucionària es poden veure normes ortogràfiques i d’escritura antiga.

vk comunista

Captura de pantalla del perfil soviètic de VK.

Per què té tant d’èxit?

En un país com Rússia on la mitjana de temps que els russos es passen a les xarxes socials és gairebé el doble que els americans, per què és més popular VK que Facebook?

La resposta és més senzilla del què sembla. VK inclou un sistema d’intercanvi de pel·lícules pirates (doblades al rus) i descarregar-se música il·legalment. Aquesta podria ser una raó de pes per quedar-se amb VK i perdre de vista FB.Quan Facebook va arribar a Rússia, Vkontakte va perdre alguns usuaris –tot i que eren menys de 6 milions segons Ogilvy-.

Tal i com mostren aquestes campanyes, l’audiència russa és força fàcil que prengui partit en alguna cosa si aquesta està o els seus continguts, estan força ben estructurats.